La flota pesquera de Blanes està conformada per 49 embarcacions repartides de la següent manera:

Arrossegament: 15 embarcacions

La practiquen els vaixells més grans de la confraria, perquè han d’arrossegar xarxes que poden estar a quasi 800 metres de profunditat. La xarxa emprada sol tenir més d’un centenar de metres i té la forma d’una bossa. Gràcies a la presència de dues portes que s’arrosseguen pel fons marí, la xarxa es manté oberta i permet la captura dels peixos. És freqüent que aquests vaixells pesquin espècies com la gamba, l’escamarlà, el pop o el llenguado.

Arts menors: 23 embarcacions

Practicada per les embarcacions més petites, utilitzen arts de pesca de mida reduïda. Normalment el seu radi d’acció és proper a la costa i, per tant, treballen a una profunditat que no depassa els cent metres. Entre els diferents arts utilitzats s’hi troben el palangre, les nanses, els cadups, el tremall i les gàbies de marisqueig. Les barques d’arts menors solen pescar diferents tipus de crustacis, sípia, llobarro, pop, llagostes, lluç…

Encerclament: 6 embarcacions

Aquest art l’usen embarcacions de mida mitjana que treballen de nit. El procediment de pesca consisteix en una embarcació petita amb un focus dirigit a l’aigua que atrau els peixos. Una vegada arriben els peixos, l’embarcació més gran encercla amb la xarxa la massa de peix i l’extreu de l’aigua. Es tracta d’un tipus de pesca enfocada especialment al peix blau com ara la sardina, el seitó, el verat o el sorell.

Palangre de fons: 2 embarcacions

Consisteix en la submersió d’una corda mare amb molts hams sobre el fons marí, ja sigui de fons sorrenc o rocós. Normalment, aquesta varietat del palangre s’utilitza a prop de la costa i les embarcacions solen ser de mida mitjana. Gràcies al tipus i mida dels hams, s’aconsegueix seleccionar les espècies. En el cas de Blanes, les principals espècies pescades són el lluç, el llobarro i el congre.

Palangre de superfície: 3 embarcacions

Aquesta modalitat de palangre consisteix en calar les xarxes sense cap mena de llast i deixar-les surant. El palangre de superfície se sol utilitzar lluny de la costa i utilitza més hams que el palangre de fons. Les espècies capturades solen ser gran pelàgics com ara l’emperador, el bonítol i la tonyina.